jueves, 29 de enero de 2015
Sólo faltan 2 días
Downtown Market Maremagnum . Barcelona. sábado 31 y domingo 1 de 12h-20h.
Os espero!!
L.
miércoles, 28 de enero de 2015
lunes, 26 de enero de 2015
Empezamos la cuenta atrás. Downtown Market Maremagnum Barcelona
Empezamos la cuenta atrás y ByEv se prepara para tener todo listo para el sábado.
Os espero en el Downtown Market Maremagnum Barcelona
viernes, 23 de enero de 2015
miércoles, 21 de enero de 2015
ByEv en Downtown Market Maremagnum. Barcelona
Hola amigos/as
El próximo sábado 31 de enero y domingo día 1 de febrer de 12h a 20h se organiza un Market en Maremagnum (Barcelona).
ByEv ya está preparando todo para nuestra nueva puesta en escena.
Te esperamos en la 2ª Planta de Maremagnum, Moll d'Espanya, 5. 08039 Barcelona.
Hasta pronto.
L.
lunes, 12 de enero de 2015
La importancia de la lectura
Os paso una entrada en el bloc de padres que es muy interesante de leer y de gran preocupación para los padres.
Espero que dediqueis 2 min para esto.
Espero que dediqueis 2 min para esto.
Entrada nueva en blocdepares |
La importància de la lectura (Manual perquè els fills llegeixin)by miquel valls |
Aquesta
setmana ens sorprendria una notícia desastrosa: Un de cada tres
persones a l'estat espanyol no llegeix mai o gairebé mai segons una
enquesta del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques). Tots sabem de
la importància de la lectura, i que si aquest hàbit s'adquireix des de
petits, és molt millor que no de gran. Els estudis diuen que entre els 7
i 9 anys és quan aquest hàbit s'adquireix i es referma.
Des
del Blocdepares, ja em publicat diferents entrades sobre la importància
de la lectura. Avui us adjuntem un article de El Periodico publicat el
dissabte passat titulat "Manual perquè els fills llegeixin".
Us animem a contagiar els vostres fills de la passió per la lectura,
amb la qual podran viure infinitats d'aventures, descobrir mons
fantàstics, conèixer diferents personatges,....
Manual perquè els fills llegeixin.
Mariona
Prats explica el cas d'una nena que es va aficionar als llibres quan la
seva mare li va regalar una llanterna. «Pots utilitzar-la per llegir
d'amagat entre els llençols, com si estiguessis d'acampada», li va
suggerir la mare. I la nena ho va fer. Primer, empesa pel plaer d'estar
fent una cosa secreta. Després, perquè va agafar gust a la lectura.
«El
que és important, en definitiva, és que llegeixin, encara que sigui
sempre sobre el mateix tema, encara que ja se sàpiguen la trama de
memòria», insisteix Prats. I explica ara el cas del nen que només llegia
històries d'animals... O més concretament, de dinosaures. «Els pares
m'ho van explicar gairebé preocupats perquè veien que s'estava
convertint en una cosa obsessiva», indica aquesta mestra, especialista
en biblioteques escolars i foment de la lectura. «Els vaig dir que el
deixessin fer», comenta.
Després
de l'etapa d'aprenentatge inicial, habitualment entre els quatre i els
set anys, en què els estudiants adquireixen la mecànica de la lectura,
«és fins i tot recomanable que el nen rellegeixi després els llibres que
més li han agradat», afegeix una tècnica del pla d'impuls a la lectura,
que a Catalunya segueixen més de 850 col·legis i instituts. Amb la
relectura d'un text que ja és conegut, el menor «consolida la comprensió
del seu ccontingut i guanya confiança i autoestima, perquè veu que ja
entén el que llegeix», afegeix aquesta experta.
El moment decisiu per crear
nens lectors és entre els set i els nou anys. «És l'edat en què s'ha
d'incidir en l'hàbit de la lectura, igual que es treballen altres hàbits
com l'alimentari», defensa Mònica Pereña, subdirectora general de
Llengua i Plurilingüisme de la Generalitat. «El nen que entre els set i
els nou anys llegeix per iniciativa pròpia, potser perdrà l'afició en
l'adolescència, però molt segurament la recuperarà quan sigui un adult»,
diu Marta Prims, llibretera i coordinadora de tallers de lectura
infantil i juvenil a la seva botiga de La Caixa d'Eines de Barcelona.
La
crisi arriba quan acaben la primària i passen a l'institut,
coincideixen els experts. «Moltes vegades, i així ho reconeixen els
mateixos nois, és perquè tenen tanta càrrega acadèmica que ja no troben
temps per llegir», indica Prims. «Conec molts casos de nens que van ser
grans lectors infantils i que en l'adolescència redueixen les seves
lectures a la meitat», assenyala.
EL
MOMENT CRÍTIC / «L'adolescència és, sens dubte, l'edat més crítica... I
la de més complexitat en la trajectòria d'un lector», confirma Àlex
Cosials, coordinador del programa Lexcit de la fundació Jaume Bofill. El
focus s'ha de concentrar, opina Cosials, en «el preadolescent», és a
dir, en el menor d'entre 10 i 13 anys, perquè és en aquesta etapa quan
els llibres han de competir per obrir-se un espai en un món «en què els
joves tenen més oportunitats d'oci que mai».
A
l'institut, a més, s'introdueixen en el temari escolar les lectures
clàssiques, que moltes vegades exerceixen un efecte dissuasori, de
rebuig. «La lectura literària és un autèntic repte per al professorat de
secundària, per descomptat», admet la subdirectora general de Llengua.
«Però, realment, l'única oportunitat que tindran molts joves
d'acostar-se a textos com La Celestina o les obres de Mercè
Rodoreda serà a través de l'escola», afegeix Cosials. Per això la
mediació dels professors és tan determinant, «perquè han d'aconseguir
que lectures canòniques es converteixin en experiències vivencials»,
recomana.
¿I
ho aconsegueixen? «Home, en vista dels resultats en comprensió lectora
que ofereixen PISA i les proves de competències bàsiques en nens de 15
anys, jo diria que no, que la majoria dels docents no ho acaben
d'aconseguir», respon el tècnic de la fundació Bofill, especialitzada en
l'anàlisi del sistema educatiu. En tot cas -i aquí tornen a coincidir
els experts-, si algú té verdader poder perquè un adolescent no deixi de
llegir, «són els seus iguals, els seus companys de col·legi».
¿QUÈ
PODEN FER ELS PARES? / Davant un auditori format per una trentena de
pares de nens de segon a quart de primària, a la pedagoga Mariona Prats
li han encomanat la compromesa missió d'aconsellar els adults perquè
aconsegueixin que els seus fills llegeixin. Prats planteja casos,
escolta preguntes i resol dubtes. «Els vostres fills -insisteix- tenen
l'edat òptima. És ara quan comencen a comprendre el que llegeixen i,
encara que potser encara no disfruten de la lectura, és important que
els agradi el que llegeixen». Per això, Prats recomana que un adult
dediqui atenció al nen mentre aquest llegeix, «que el petit tingui al
costat algú que li respongui a les preguntes que vagin sorgint».
És
a aquesta edat, prossegueix, quan s'assenten les bases. «Evidentment,
sempre es produeixen excepcions, però el nen a qui agrada llegir als
set, vuit o nou anys, molt possiblement seguirà llegint la resta de la
seva vida», sentencia la docent, que participa en el programa Suport a
la Lectura de l'Ajuntament de Barcelona.
«¿I
com aconsegueixo que la meva filla agafi un llibre quan tant la
televisió com internet li expliquen històries molt més atractives per a
ella? I a sobre sense esforç», clama un pare. «Si no hi ha dibuixos, no
hi ha manera», apunta un altre. «Els nens d'avui són fills de la
immediatesa, del que es digereix ràpid i sense gaire esforç, per això és
important convertir la lectura en una cosa que sorprèn o que funciona
com a premi. Mai ha de ser percebut pel nen com un enemic», els respon
Prats.
A vegades -vés a saber-, el rival més pròxim pot actuar com a aliat. És el cas, per exemple, de la nena princesa
que va substituir Hello Kitty per Violetta, i que, per a la sorpresa
dels seus pares, va començar a llegir quan va caure a les seves mans un Diari del Greg. El llibre, encara molt de moda entre els nois de 9 a 11 anys, narra les desventures d'un pringat d'institut. La princesa el va agafar prestat de la seva germana gran, amb qui s'ha passat tota la vida en eterna competició. I encara segueix llegint.
Per
més informació també podeu consultar l'article del diari Ara sobre
aquesta enquesta del CIS sobre l'habit de lectura a l'estat espanyol i
conèixer les 9 claus dels hàbits lectors.
El
35% dels ciutadans de l'estat espanyol continua sense llegir "mai o
gairebé mai", segons una enquesta del Centre d'Investigacions
Sociològiques d'Espanya (CIS). Les dades també revelen que els lectors
prefereixen el llibre en paper (gairebé un 80%) per sobre de
l'electrònic. Els enquestats van llegir el 2014 una mitjana de 8,69
llibres i en van comprar 5,69 exemplars.
Quins són els hàbits de lectura de la població? Ho resumim en deu claus:
1. El 35% dels ciutadans afirma no llegir mai o gairebé mai. No obstant, un 29,3% ho fa diàriament i un 16% ho fa una o dues vegades per setmana.
2. Qui no llegeix, ho fa principalment per tres raons: per falta d'interès (42%),
per falta de temps (23,2%) i per problemes de salut com la mala visió
(12,9%). Qui afirma llegir habitualment, ho fa per gaudir de la lectura i
distreure's (61,6%) i per estar informat (12,8%).
3. L'enquesta també es fixa en l'elecció del llibre en paper per sobre del llibre electrònic: gairebé un 80% dels enquestats prefereixen llegir en paper, mentre que el llibre digital només l'escull un 11,1%.
4. Tot i això, ja hi ha un 15,2% dels ciutadans que es consideren lectors habituals de llibres digitals, mentre que el 66,3% no ha llegit mai en aquest format, i el 15% ni tan sols sap què és.
5. Quin serà el futur del llibre electrònic? La majoria (un 42%) creu que paper i digital acabaran convivint
"en un futur pròxim", mentre que un 33% creu que la majoria de les
edicions seran en digital i "molt poques" en paper. Tan sols un 16,5%
aposta pel llibre en paper com el més llegit en un futur.
6. El gènere més comprat no és cap sorpresa: destaca la novel·la històrica (23,6%) per sobre de la novel·la "en general" (17,9%), la d'aventures (9%), la policíaca (7,6%) i la romàntica (6%).
7.
Ens refiem dels consells literaris que ens donen? Un 58,4% dels
enquestats no ho fa, sinó que sol escollir els llibres per criteri
propi, i se sol guiar pel gènere o tema (64,3%) més que per l'autor (16,6%).
8. Un 41,1% d'espanyols diu que llegeix la premsa diàriament,
mentre que un 19% ho fa un o dos cops per setmana. Les versions
periòdiques en paper continuen guanyant, amb un 63,9%, en comptes del
format digital, amb un 28,2%.
9. La lectura és el tercer hàbit més comú
entre els ciutadans (61,7%). Només el superen la música (73,4%) i el
cinema (67,7%). Per contra, la dansa és de les arts que menys interessen
als enquestats, i només agrada molt o bastant a un 24,3%.
10. El temps de què disposen el 42% espanyols per dur a terme aquestes activitats és de menys de 4 hores al dia, mentre que un 23,2% disposa d'entre 4 i 6 hores, i només un 11,1% pot tenir entre 6 i 8 hores per a la lectura.
Espero que os haya gustado, y nos esforcemos en que nuestros hijos cojan este lindo hábito.
Un abrazo
L.
jueves, 8 de enero de 2015
sábado, 3 de enero de 2015
Ya queda menos para los Reyes
A dos dias que vengan los Reyes Magos todos nos preparamos para su llegada.
Todas las tiendas estan llenas y nos volvemos locos por tener eso que más deseamos o desean los nuestros.
Es una locura, espero que ya tengáis todas esas cosas y que no os haya pillado el tren.
Que acabéis bien este sábado de últimas compras.
Mañana tendremos que ir a tirar la carta a los Reyes Magos para que así nos puedan traer todo lo que deseamos y ver reflejada la cara de felicidad en nuestros peques.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)